(7) EL SOMNI D’UNA DONA

EL SOMNI D’UNA DONA

Hola amics,

Gener del 2010

Després de més d’un any d’assajos i peripècies, però encoratjats per la bona acceptació que va tenir la nostra primera actuació com a  amateurs d’una flamant colla d’artistes, gairebé estàvem preparats per a realitzar la nostra segona aventura. Amb el rimbonbant nom de “Maisomtots Teatre” ens semblava que de mica en mica podríem ésser “bons” de veritat, cosa que va costar, fins que després de vàries obres, i moltes, moltes hores d’assaig, personalment crec que ho vàrem aconseguir.

Anomenar-nos “Maisomtots Teatre” va ser d’allò més encertat, doncs era molt estrany el dia que hi érem tots, sempre en faltava un o altre. Només aconseguíem reunir el grup al complet pocs dies abans de l’estrena, llavors no hi havia cap excusa que valgués.

 Recordo amb enyorança les  estones passades amb bona companyia i amb una camaraderia sense límits. Ens canviàvem els guions i eren molts els dies que un/a actor/actriu  feia més d’un paper per poder seguir endavant i no haver de tornar cap a casa. Amb molta constància i il.lusió, comptant sempre amb la gran paciència de la “dire”, aconseguirem posar a punt la nostra segona obra.

Us la presento a continuació.

(6) EL SOMNI D’UNA DONA

EL SOMNI D’UNA DONA

Estrenada el 19 de febrer del 2011

Traducció i versió lliure de l’obra de teatre “El caso de una mujer asesinadita” de Miguel Mihura i Álvaro de Laiglesia.

ACCIÓ:

Europa. A finals dels anys 60/principis dels 70.

PRESENTACIÓ:

Aquesta obra és una comèdia/història d’amor una mica esperpèntica. Els que coneixeu alguna obra de Miguel Mihura i de l’Álvaro de Laiglesia, no us resultaran estranys alguns detalls que no tenen ni cap ni peus (per exemple: l’indi del primer capítol que porta els senyors en el seu cavall perquè no hi taxis a l’abast).

L’argument ens porta a una casa/villa molt elegant on viuen, la Laura (la mestressa), l’Oriol (l’amo), la Carme, la Pilar i la Dolors (el servei domèstic).

La Laura és una dona “pija” i una mica excèntrica que està molt avorrida amb la vida que porta. Un dia qualsevol, després d’haver fet una becaina, té un somni estrany però després se’n adona que s’està complint. En aquell somni el seu marit  l’enverinava per a poder casar-se amb la seva mecanògrafa, la Raquel.

Per sort, apareix  a la seva vida el Sr. Walter Morgan, president de la “Societat de Comptables” a la qual treballa el seu marit. És un americà molt especial que creu fermament en les ciències ocultes, els somnis, els esperits.... Poc a poc, es van fent molt amics.

Els personatges, haurien de ser molt divertits però sense caure en l’humor fàcil de comèdia previsible.

L’humor d’en Mihura i el d’en de Laiglesia (en un temps director de la publicació “La Codorniz”), és molt fi i intel·ligent. Utilitzen petits detalls i extravagàncies que els distingeixen d’altres autors teatrals de comèdia, probablement més populars.

Podríem dir que aquesta obra estaria dins el que es denomina “teatre de l’absurd”, com ho eren els textos de les pel·lícules dels germans Marx, per exemple.

ACTE PRIMER

L’escena representa el confortable i modern saló d’una casa particular impressionant. (Butaques, cortinatges, tauleta baixa, làmpada, un telèfon sobre qualsevol moble, una ràdio, aparador...)

Apareix en escena la Carme, la donzella de la casa, porta a la mà un got de llet que deixa sobre la tauleta i arregla alguns detalls del saló i després marxa a fer tasques a les habitacions (marxa per la part esquerra del escenari). Immediatament apareix la Laura, la mestressa  de la casa, porta una bata molt elegant i badalla, agafa el got de llet que ha deixat la Carme i el veu poc a poc. Està avorrida. S’asseu al sofà i es va posant més i més còmoda fins que es queda adormida. Torna a aparèixer la Carme i es troba la Laura estirada al sofà que ronca suaument........

ACTE SEGON

Es veu a l’Oriol dictant una carta a la Raquel. S’escolten cops a l’altra banda que molesten força........

ACTE TERCER

L’escenari és a les fosques.

Quan s’encén la llum de l’escenari veiem a la Laura, amb un vestit de nit molt elegant, la Sra. Paula, una senyora rica, molt enjoiada, la Sra. Llúcia, també rica i elegant i germana de l’anterior, el Sr. Arístides, un vell molt ric amb barba blanca, la Josefina, la germana soltera de totes tres, tots són al voltant d’una taula. Morgan, vestit amb smoking, està dret al costat de l’interruptor de la llum......

Final

S’encenen les llums de l’escenari. En una butaca, fent labor, hi ha la Raquel, amb la bata de la Laura posada i a l’altra butaca hi ha l’Oriol que llegeix un diari. Porta bata i unes espardenyes i té els peus recolzats còmodament sobre la taula. Els dos fan l’efecte d’estar molt avorrits. La Raquel badalla i l’Oriol també.....

Direcció, adaptació i realització:

ROSA GARRIDO

Repartiment:

Adela Grau, M. Teresa Ayach , David Gifreu, Francina Díaz, Josep Planas, Maite Domènech, Maria Duran, Marta Palou, Martí Faig, Paqui Reig, Paqui Vilarrodona, Pol Planas, Quima Vilarrodona, Quimeta Badruna, Ramon Vergés i Rosa Martí.

Llum i so:

Jaume Bofill, Montse Jordi i Josep Oliveras.

Perruqueria i maquillatge: Irina Caralt.

Vídeo: Muntatge, producció i edició:  Jordi Cavallé.

EL SOMNI D’UNA DONA

Artistes (d’esquerra a dreta):

WENDOLINE:   Quimeta Badruna

Xofer, dona americana, moderna i “patosa”,

SOLE RAMONET: Quima Vilarrodona

Dona rica, molt pulcra i ben posada. Més seriosa.

TRINI RAMONET: Adela Grau

Germana de la Sole molt divertida i molt rica també.

CARME: M. Teresa Ayach

Donzella de la casa. Una dona que sempre ha fet aquesta feina, molt professional. És la que lidera tot el servei.

PILI: Paqui Vilarrodona

Cuinera de la casa. Dona senzilla i amb poca cultura.

DOLORS: Paqui Reig

És la criada que fa les tasques més dures de la casa.

MORGAN: Pep Planas

Home interessat en les ciències ocultes. Resulta irresistible per la Laura.

LAURA: Maria Duran

Mestressa de la casa, d’aire absent i romàntica que per no avorrir-se massa s’entreté  llegint novel·les d’aventures i a emprenyar les criades.

RAQUEL: Marta Palou

Una noia jove, amable, bonica i treballadora (més lenta que la gana)

“DIRE”: Rosa Garrido

La nostre directora, amb tot al seu càrrec: adaptació, direcció, realització i paciència.

ORIOL: David Gifreu

Marit de la mestressa. Un home atractiu però molt avorrit. Perfil comptable.

ARÍSTIDES: Pol Planas

Marit de la senyora Paula. Senyor amb barba blanca, molt encorbat. No parla.

PAULA: Rosa Martí

Una dona rica i divertida, casada amb el Sr. Arístides. Té curiositat per tot. Tot i que el seu marit “no hi és gaire”, ella el cuida i el mima igualment.

LLÚCIA: Maite Domènech

Germana de la Sra. Paula. Vídua. Dona amb fort caràcter. Mala “sombra” amb gràcia. Vestida elegant.

JOSEFINA: Francina Díaz

Germana soltera de la Sra. Llúcia i de la Sra. Paula. Tímida. Les germanes la volen casar com sigui, ella s’hi resisteix tan com pot.

FERMÍ: Martí Faig

Un noi jove, ric, estudiant i amb ganes de passar-ho bé. “Pijo”.

JAUME: Ramon Vergés

És l’amic de “correries” d’en Fermí amb les mateixes característiques.

Desembre del 2011

Article de la nostra directora Rosa Garrido, publicada a la revista municipal “El Carbassó”.

Estem preparant la nostra tercera representació que esperem que us diverteixi. És una comèdia basada en una pel·lícula que va ser molt popular, però no donarem més pistes per ara.

Volem dir-vos que els actors i les actrius del grup estan fent una gran feina, que hi ha qui realment es transforma en el personatge que interpreta. Com sempre, jo crec que tots fan una gran tasca, però ells us diran que: “Bueeeeno, però és molt difícil...”. Creieu-me a mi, ho fan molt bé i quan s’estreni ho podreu comprovar.

Pel que fa a l’escenografia, aquest any també us volem sorprendre, per això comptarem amb l’ajut d’alguns artistes locals que ens donaran un cop de mà amb els decorats.

També informem que per a l’any vinent tenim pensades algunes possibilitats que us poden resultar atractives. Entre d’altres, una que implicaria gairebé tot el poble i que es podria convertir en una tradició per representar pels volts de Nadal.

Des de la petita secció del Teatre de l’Associació Cultural el Pont Nou us encoratgem a què participeu en les accions que es realitzen i que no son poques. Entre tots hem de fer poble, i fer poble és fer activitats perquè la gent gran i la gent jove es trobin i es traspassin la cultura particular de l’Armentera.

A més, no parem de pensar en diferents obres que poden encaixar amb el grup de teatre, així que tenim en concret un projecte que pot ser molt interessant. No es tracta d’una comèdia coral, sinó que seran diferents representacions amb un o dos actors/actrius cada vegada. Si ens acaba d’encaixar, veureu quina classe de comediants tenim a l’Armentera.

A tots gràcies per ésser-hi. Perquè sense vosaltres el teatre no seria el mateix.

Desembre del 2011

Rosa Garrido

*Per veure les vídeos, clic sobre cada foto