dissabte, 28 de novembre del 2009

(4) MISTERIÓS ASSASSINAT AL MAS D'EN BORDAS



Hola amics,

Principis de l’any 2008.
Feia poc temps que s’havia reobert la biblioteca municipal de l’Armentera després de dècades d’estar tancada al públic. “L’Associació Cultural El Pont Nou” se’n va fer càrrec, i d’aquesta colla de gent emprenedora i amb moltes ganes de fer coses en va néixer, a més, una branca que durant uns anys es dedicaria únicament i exclusivament a una activitat fantàstica, el teatre. A les ordres de la nostra benvolguda Rosa Garrido, i amb el flamant nom de “Maisomtots Teatre” una colla d’armenterencs i armenterenques , i també alguns que no eren de casa, il·lusionats i amb ganes, vam començar a assajar. Gairebé va haver de passar un any per a poder estrenar la primera obra, però per fi el dia 29 de novembre de 2009 es va presentar al públic el “Misteriós assassinat al mas d’en Bordas”, una adaptació  realitzada per la directora sobre l’argument de la coneguda novel·la “Les cartes d’ Hèrcules Poirot , inspirat en el famós  detectiu de l’escriptora anglesa Agatha Christie.
Qui no se’n recorda de les bones estones  passades assajant i assajant, fins que el guió sortia mitjanament correcte. Mai ho fèiem perfecte, però el dia de l’estrena, ens posàvem les piles i amb els nervis a flor de pell, cap a l’escenari. Allà concentrats i immersos en els nostres personatges, el món feia un tomb, ens endinsàvem en la ficció, realment semblava que ho estàvem vivint. Sempre vàrem triomfar, dins de les nostres possibilitats es clar. Al final érem amateurs, i com diu la dita “qui fa el que pot, no està obligat a més”.
Recordem els entranyables personatges: Hèrcules Poirot, Lluís Jordà, Rosalinda, Jaumet Estivill, mossèn Perejaume i tants d’altres...
 Anaven passant els dies i per fi va arribar l’hora zero!. El  28 de novembre del 2009, es va estrenar la primera representació del grup “Maisomtots Teatre” de l’Armentera, va ser un gran èxit.
Segons la nostra directora, la raó principal per escollir-la va ser  perquè tot el grup hi pogués actuar i participar. Valia la pena crear nous personatges, i així es va fer.
Permeteu-me doncs, amb aquesta composició de fotos i el  vídeo del dia de l’estrena, presentar-vos aquesta gran obra .
Voldria, a més, que aquest petit recull  de les obres que vàrem interpretar, i també de tots els que vull fer, sigui un homenatge per als nostres companys  absents.  Sempre els recordarem. Va per ells!.

Repartiment: Adela Grau, Consol Vilarrodona, David Gifreu, Francina Díaz, Josep Planas, Juli Faig, Maite Domènech, Maria Duran, Maria Ferrarós, Marta Palou, Martí Faig, Paqui Reig, Paqui Vilarrodona, Pol Planas, Quima Vilarrodona, Quimeta Badruna, Ramon Vergés, Rosa Martí i M.Teresa Ayach.

Pintures decorats: Dolors García, Paki Goikoetxea, Anna M. García, Quim Hidalgo i Francina Verdaguer.

Il·luminació i so: Jaume Bofill, Montse Jordi, Josep Oliveras, Jordi Vargas i Jordi Cavallé.

Perruqueria:  Irina Caralt.

Caracterització i muntatge: Maisomtots Teatre.

Adaptació i direcció:  Rosa Garrido

Gravació, muntatge i producció: Jordi Cavallé.








(3) LES CARTES D'HÈRCULES POIROT



EXPLICA L'ARGUMENT                         
El detectiu belga Hèrcules Poirot es troba al  balneari  del  Mas  d'en  Bordas  de I‘Armentera, per prendre les aigües per recomanació del seu metge. L'ambient és tranquil i la gent és amable, i res fa sospitar el que passarà al cap d'una estona: l'assassinat d'un dels hostes, el senyor Vicenç Pastor. L'hostaler avisa la Guardia Civil perquè vingui a investigar-ho, però com que fa dies que plou, el riu Fluvià i el rec del Molí es desborden i inunden camps i carreteres, fins i tot l'aigua passa per dintre del poble. El mar està com embogit i hi ha unes onades de sis metres i la platja s'ha quedat pràcticament sense sorra. El balneari queda aïllat envoltat d'aigua, ningú hi pot arribar ni tampoc en pot sortir, fet que serveix a Poirot per deduir que l'assassí només pot haver estat un  dels hostes ......
El Sr. Poirot va informant la seva gran amiga i companya d'investigacions, Sra.  Agatha Christie, de tot el que passa, escriu cartes , que no esta clar que ella pugui rebre però que el detectiu necessita fer perquè l'ajuden a veure els fets amb més claredat.
Sigueu benvinguts al misteri.....

(2) MISTERIÓS ASSASSINAT AL MAS D'EN BORDAS ACTE I



ACTE  PRIMER:


Veu en  off de Poirot:

Estimada  senyora  Christie,  fa ja   una  setmana  que  he  arribat  a  aquest  racó  de l'Empordà per prendre les aigües que em va recomanar el metge. El temps era bo però aquests últims dies s'ha complicat molt, el paisatge de la plana  insuperable, la tranquil·litat total i els estadants acollidors i amables. Els treballadors i els amos del balneari formen una petita comunitat dedicada exclusivament a guarir-nos de les nostres petites xacres. Em sento rejovenit, en plena forma, lluny de Londres, de la boira i dels misteris apassionats que m'ajuden a viure. Aquí les meves cèl·lules grises reposen i l'únic misteri que se'm planteja és l’àpat que haurà preparat l'hostalera. La cuina catalana és senzilla, sana i d'una vella saviesa. Però hauré d'interrompre la carta per que, precisament,  m'ha arribat la flaire d'una vedella amb bolets que em diu que és l'hora del dinar.
Poirot entra al menjador on ja hi són la Srta. Puig, el Sr. i la Sra. Estivill, els seus fills, la Rosalía, el Sr. Carles Llopis i la seva filla Meritxell i Mossèn Perejaume




ACTE SEGON: 

Veu en  off de Poirot:

El retard de la policia és notable, suposo que és degut als aiguats. Estimada amiga, no que fer. El meu instint de detectiu em diu que aquesta demora és perillosa, que el possible culpable haurà tingut temps d 'inventar-se una història creïble en el moment que comencin els interrogatoris . Però  la meva condició d 'estranger no em permet posar-me a treballar sense el permís de l 'autoritat .
  Ha sonat el telèfon i com en el acte anterior, el Sr. Jordà contesta.




  
ACTE TERCER:
Fent-se llum amb una pila, amb batí i sabatilles, apareix Poirot per l'escala que comunica la sala d'estar amb les habitacions. Sembla que no hi ha ningú. Enfoca el rellotge que duu al canell i comprova l'hora. En Peret es deu haver dormit, pensa. S'acosta a una de les butaques i s'hi asseu, amb el posat de qui shaurà d'esperar una llarga estona. Tot just s'acaba d'asseure quan sent soroll. Veus, potser. Apaga la pila i la sala queda a les fosques . Entren Salvador Gombreny i Enriqueta Jordà; ambdós van vestits de cap a peus, com per anar d'excursió. Duen un llum de petroli i es dirigeixen cap a la sortida exterior.





ACTE QUART:

Veu en off de Poirot:

És  sorprenent,  estimada  Sra.  Christie,  com  una  bassa  d'oli  es  transforma  en  una galerna,  com  un cel  clar de  vacances  s 'enfosqueix  amb la torbonada, com..,  en fi
perdoni 'm la literatura.       Vull dir que aquests hostes sense història que li explicava en un paràgraf  anterior  han esdevingut  persones  de carn i ossos  que menteixen , que duen  una  vida  atapeïda  de  problemes.  Els  hostalers,  per  exemple.  Un matrimoni benemèrit amb una filla encantadora. Doncs bé, menteixen, menteixen .... hi ha dubtes sobre  l'honradesa de l 'apropiació que han fet d'aquest balneari . La filla, a més a s, amors secrets amb un fugitiu polític , el Dr. Gombreny.  Un excel·lent xicot .. que no pot continuar vivint aquí i que se n'ha d'anar a França.  Agafem aquest pagès ric, el Sr. Llopis. Un home senzill que ve a prendre les aigües amb la seva filla. Però burxant una mica, descobrim que la seva filla no és la seva filla sinó la seva amant i que usen el balneari  com si fos un niu d'amor.   En aquesta situació, estimada  Sra. Christie, les meves  cèl·lules grises  s'han  d'enfrontar  amb un laberint  de mentides, cal cercar la veritat,  cal saber  qui menteix  i per  què menteix  i potser,  aleshores,  sabrem  qui ha assassinat  i perquè ho ha fet. L 'ambient m 'és hostil,  no acabo d'entendre  aquesta gent,  aquesta  societat... però  Hèrcules  Poirot  ho resoldrà,  estimada  Sra.  Christie,  Jo  ho asseguro.





  FINAL:
En Poirot es queda sol a la taula  i escriu:
Veu en off:
Estimada  Sra.  Christie, l'afer ja  està resolt. Ahir la policia  rural que aquí anomenen

guàrdia civil va endur-se les víctimes i l'assassí. Li comentava que aquest ha estat un afer estrany, en el qual tothom mentia ...., fins i tot el culpable, que es feia passar per capellà, per un home d'església ..., quina manca d’escrúpols, que no era altra cosa que un contrabandista de penicil·lina. He tingut l'ajuda inestimable de la Srta. Puig a la qual no he pogut agrair-li prou la seva complicitat, intel·ligència i saber fer. Mai ha volgut atribuir-se l’èxit de la resolució del cas, tot i que les seves observacions han fet que s 'agafés al verdader culpable. És una gran dona i una gran senyora. Perdoni si ja no segueixo escrivint, amiga meva, però vull anar al poble a comprar un ram de flors precioses, per una dona preciosa. Qui sap si a partir d'ara l’Hèrcules Poirot ja no estarà sol davant deis misteris per resoldre.....
   Lentament cau el teló......





*Per veure les vídeos, clic sobre cada foto

*Per veure les fotos ampliades, clic sobre la mateixa foto. Gràcies