Hola
amics,
Març de 2011
Tornàvem a començar l’any, i
ens preparàvem per treballar en una altra obra teatral . La “dire” s’havia
posat les piles, i tal com feia sempre , es va treure de la màniga una altra
excepcional comèdia . Ja ens podíem mentalitzar que de feina no ens en faltaria!.
Aquesta vegada però vàrem començar a l’inrevés, normalment si tot surt rodó es
fa un sopar per celebrar-ho.... doncs no!, acordarem organitzar el sopar abans
d’iniciar els assajos. Es així com es fa, amb la panxa plena es tenen les idees
més clares. Aprofitant que hi érem tots, la Rosa ens va passar una pel.lícula que
ens aniria bé per entendre l’argument de
l’obra que hauríem d’interpretar. Es tractava de “Arsénico por compasión”
traduïda en català com “Arsènic i puntes de coixí”. La “dire” la va rebatejar
com “Tietes, una família de grillats”.
A
l’article publicat a la revista “El Carbassó”, ella
mateixa en feia el
comentari.
Potser
seria bo que es digués que en una companyia de teatre amb molts actors i
actrius, per molt amateur que sigui,
sempre passen coses, i amb aquesta obra ens va passar de tot. Som quinze persones, més tots els col·laboradors
i els amics que ens ajuden a tirar endavant els nostres projectes i en aquesta
ocasió va ser com una carrera d’obstacles.
Sí
més no, penso que l’obra “Tietes” va resultar un exercici molt constructiu per
a nosaltres i que va agradar molt al públic pels comentaris que es van fer
després.
Sempre
dic als meus companys actors i actrius que no hi ha paper petit, que cada paper
és molt important per al conjunt de l’obra, i així va ser.
Tots
i totes varen fer un treball magnífic al marge de com fos de llarg. Varen tenir
prou recursos per ajudar-se entre ells durant les representacions, i això em va
emocionar molt. Hem aconseguit funcionar com un sol cos en cada representació
que era, i és, un dels meus objectius quan vaig començar aquesta aventura.
Del
proper projecte m’agradaria parlar-ne poc, ja sabeu el que diuen de la gent del
teatre i les seves manies...El que si vull es donar-vos alguna pista: és un clàssic
francès i es tractarà de nou d’una comèdia, que serà “majestuós” i que els
assajos estan anant molt bé.
Com
sempre, agraeixo a tothom que està implicat amb el teatre d’una manera o d’una
altra, la seva dedicació i ajuda.
L’Armentera
2011 – 2012
Artistes:
David Gifreu, Francina Díaz, Jaume Palou, Josep Oliveras, Maite Domènech, M.
Teresa Ayach, Maria Duran, Martí Faig, Paqui Reig, Paqui Vilarrodona, Pep
Planas, Quima Vilarrodona, Quimeta Badruna i Rosa Martí
Llum
i so: Jaume Bofill i Josep Oliveras
Decoració: Adela Grau
Dibuixos
i pintures: Dolors García i Paqui Goikoetxea
Maquillatge
i perruqueria: Irina Caralt
Gravació
i muntatge del vídeo: Jordi Cavallé
