(2) MISTERIÓS ASSASSINAT AL MAS D'EN BORDAS ACTE I

ACTE  PRIMER:

Veu en  off de Poirot:

Estimada  senyora  Christie,  fa ja   una  setmana  que  he  arribat  a  aquest  racó  de l'Empordà per prendre les aigües que em va recomanar el metge. El temps era bo però aquests últims dies s'ha complicat molt, el paisatge de la plana  insuperable, la tranquil·litat total i els estadants acollidors i amables. Els treballadors i els amos del balneari formen una petita comunitat dedicada exclusivament a guarir-nos de les nostres petites xacres. Em sento rejovenit, en plena forma, lluny de Londres, de la boira i dels misteris apassionats que m'ajuden a viure. Aquí les meves cèl·lules grises reposen i l'únic misteri que se'm planteja és l’àpat que haurà preparat l'hostalera. La cuina catalana és senzilla, sana i d'una vella saviesa. Però hauré d'interrompre la carta per que, precisament,  m'ha arribat la flaire d'una vedella amb bolets que em diu que és l'hora del dinar.

Poirot entra al menjador on ja hi són la Srta. Puig, el Sr. i la Sra. Estivill, els seus fills, la Rosalía, el Sr. Carles Llopis i la seva filla Meritxell i Mossèn Perejaume

ACTE SEGON: 

Veu en  off de Poirot:

El retard de la policia és notable, suposo que és degut als aiguats. Estimada amiga, no sé que fer. El meu instint de detectiu em diu que aquesta demora és perillosa, que el possible culpable haurà tingut temps d 'inventar-se una història creïble en el moment que comencin els interrogatoris . Però  la meva condició d 'estranger no em permet posar-me a treballar sense el permís de l 'autoritat .

  Ha sonat el telèfon i com en el acte anterior, el Sr. Jordà contesta.

  

ACTE TERCER:

Fent-se llum amb una pila, amb batí i sabatilles, apareix Poirot per l'escala que comunica la sala d'estar amb les habitacions. Sembla que no hi ha ningú. Enfoca el rellotge que duu al canell i comprova l'hora. En Peret es deu haver dormit, pensa. S'acosta a una de les butaques i s'hi asseu, amb el posat de qui s’haurà d'esperar una llarga estona. Tot just s'acaba d'asseure quan sent soroll. Veus, potser. Apaga la pila i la sala queda a les fosques . Entren Salvador Gombreny i Enriqueta Jordà; ambdós van vestits de cap a peus, com per anar d'excursió. Duen un llum de petroli i es dirigeixen cap a la sortida exterior.

ACTE QUART:

Veu en off de Poirot:

És  sorprenent,  estimada  Sra.  Christie,  com  una  bassa  d'oli  es  transforma  en  una galerna,  com  un cel  clar de  vacances  s 'enfosqueix  amb la torbonada, com..,  en fi

perdoni 'm la literatura.       Vull dir que aquests hostes sense història que li explicava en un paràgraf  anterior  han esdevingut  persones  de carn i ossos  que menteixen , que duen  una  vida  atapeïda  de  problemes.  Els  hostalers,  per  exemple.  Un matrimoni benemèrit amb una filla encantadora. Doncs bé, menteixen, menteixen .... hi ha dubtes sobre  l'honradesa de l 'apropiació que han fet d'aquest balneari . La filla, a més a més, té amors secrets amb un fugitiu polític , el Dr. Gombreny.  Un excel·lent xicot .. que no pot continuar vivint aquí i que se n'ha d'anar a França.  Agafem aquest pagès ric, el Sr. Llopis. Un home senzill que ve a prendre les aigües amb la seva filla. Però burxant una mica, descobrim que la seva filla no és la seva filla sinó la seva amant i que usen el balneari  com si fos un niu d'amor.   En aquesta situació, estimada  Sra. Christie, les meves  cèl·lules grises  s'han  d'enfrontar  amb un laberint  de mentides, cal cercar la veritat,  cal saber  qui menteix  i per  què menteix  i potser,  aleshores,  sabrem  qui ha assassinat  i perquè ho ha fet. L 'ambient m 'és hostil,  no acabo d'entendre  aquesta gent,  aquesta  societat... però  Hèrcules  Poirot  ho resoldrà,  estimada  Sra.  Christie,  Jo  ho asseguro.

  FINAL:

En Poirot es queda sol a la taula  i escriu:

Veu en off:

Estimada  Sra.  Christie, l'afer ja  està resolt. Ahir la policia  rural que aquí anomenen

guàrdia civil va endur-se les víctimes i l'assassí. Li comentava que aquest ha estat un afer estrany, en el qual tothom mentia ...., fins i tot el culpable, que es feia passar per capellà, per un home d'església ..., quina manca d’escrúpols, que no era altra cosa que un contrabandista de penicil·lina. He tingut l'ajuda inestimable de la Srta. Puig a la qual no he pogut agrair-li prou la seva complicitat, intel·ligència i saber fer. Mai ha volgut atribuir-se l’èxit de la resolució del cas, tot i que les seves observacions han fet que s 'agafés al verdader culpable. És una gran dona i una gran senyora. Perdoni si ja no segueixo escrivint, amiga meva, però vull anar al poble a comprar un ram de flors precioses, per una dona preciosa. Qui sap si a partir d'ara l’Hèrcules Poirot ja no estarà sol davant deis misteris per resoldre.....

   Lentament cau el teló......

*Per veure les vídeos, clic sobre cada foto

*Per veure les fotos ampliades, clic sobre la mateixa foto. Gràcies